Santa Perpetua de Gaià

Santa Perpètua es troba al curs alt del riu Gaià al municipi de Pontils, a l’extrem nord-oest de la comarca de la Conca de Barberà. 

El conjunt monumental de Santa Perpètua de Gaià engloba diverses empremtes i runes d’edificacions originàries del segle X i posteriors, entre les quals destaquen dues construccions d’excepcional valor històric i documental: la singular torre de planta triangular altmedieval i el considerable i harmònic volum de l’església neoclàssica.

Tot el conjunt està emplaçat en una planícia estreta i allargada, que corona un cingle de 55 m d’alçada sobre el riu Gaià, amb control directe sobre el congost on transcorre l’antic camí, i rodejat de muntanyes més elevades, amb vistes que atenyen perfectament el castell de Pontils al nord i, a la llunyania cap al sud-est, el de Montagut amb la seva ermita de Sant Jaume.

La torre de defensa és l’element d’identitat inconfusible d’aquest paratge únic que és el curs alt del riu Gaià i un testimoni excepcional d’arquitectura militar de l’Alt Gaià que pertanyia a la frontera entre l’Islam i els comtats cristians.

És de forma troncopiramidal i s’alça sobre la planta d’un triangle gairebé isòsceles. Té una alçada de 25 m i ha estat reformada recentment (2011).

El projecte de la restauració de la torre del castell de santa Perpètua de Gaià va anar a càrrec de l’arquitecta Vera Hofbauerová.

Senderisme: Ruta familiar Santa Perpètua i el riu Gaià

Fotografia: torre de Santa Perpètua de Gaià (CCCB)

L’església de Santa Maria fou construïda a inicis del segle XIX, d'estil barroc. El seu estat actual és ruïnós. Aquesta església substituí una construcció romànica documentada l'any 1172. De la primitiva església romànica només resta la porta d'accés tapiada durant la darrera reforma. És d'una sola nau i de planta rectangular dividida per contraforts i els corresponents arcs en cinc trams.

Rutes literàries de Josep Santesmasses, president dels Centres d'Estudis de Parla Catalana:

"...damunt la remor del Gaià, la meva torre és altiva, fàl•lica, ben cossada. El meu món és calma de silencis humans, és color de verd de bosc, de grocs de petits rostolls estiuencs i de blaus i ocres de roca. És silenci de records esmorteïts de temps massa llunyans. És pessebre de petites figures: l'hortet, el riu (que no és de plata), la molsa, les cases de suro, la cova, el molí i el castell dels reis. Si sóc tan bella com diuen, per què m'obliden els homes?"

L’ermita de Santa Susanna es troba dins el clos murat del cementiri just davant del castell. Es tracta d'un edifici originàriament preromànic. Posteriorment, ja en ple període romànic, l'edifici es reforma i se substituí la coberta de fusta original per una volta de mig punt i es construí en el mateix mur de migdia una nova porta (només n'és visible una part) d'arc de mig punt. El presbiteri, tal i com veiem, fou construït al segle XIV, igual que les dues capelles laterals de la nau. A començaments del segle XIX, és reedificada i dedicada a Santa Maria. 

Fotografia: església de Santa Maria (CCCB)