Festes i costums

FESTES

Festa Major d'hivern de Pontils, dia 9 d'abril

Festa Major de Pontils, dia 19 d’agost

LA BAIXADA DE L'AIGUA DE SANT MAGÍ DE LA BRUFAGANYA A TARRAGONA

Diu la tradició que Sant Magí va fer brollar miraculosament l'aigua donant tres cops a terra amb el seu bastó. També es diu que el dia del Sant, el 19 d'agost, cal banyar-se els peus a les fonts set vegades, i que cal endur-se una mica d'aigua a casa. Durant segles, poblacions com Barcelona, Tarragona, Lleida, Cervera o Igualada han anat a buscar aigua de les fonts de Sant Magí de Brufaganya, per fer-la entrar després de manera solemne al seu municipi i repartir-la entre els veïns.

Fotografia: ©Portants de l'aigua de Sant Magí - Tarragona. Autor: Josep M. Rios. 

Entre la història i la llegenda

L’emperador Dacià era enemic dels cristians. Coneixedor de l’existència de Magí i que aquest predicava el cristianisme, el va empresonar. La filla del prefecte es va posar malalta i Dacià va ordenar que Sant Magí la visités perquè deien que ell era l’únic que la podia guarir. Malgrat tot, el pretor féu tancar a Magí en una altra presó més dura que la primera, on romangué fins que varen aparèixer uns àngels que obriren les portes i trencaren les cadenes que li havien posat. Magí, quan es veié lliure, s'escapà de Tarragona, i sortí pel portal de la muralla anomenat del "Carro", i tornà a la seva cova. Dàcia en saber que havia fugit, va ordenar que fos degollat. En arribar a Brufaganya, els soldats estaven assedegats. Quan Sant Magí va veure que els seus botxins patien set, va picar amb el seu gaiato a terra tres cops i va fer brollar una font d’aigua de la qual en van beure. Un cop havien begut els soldats no van tenir compassió del Sant i el van degollar, un 19 d’agost de l’any 360.

En el decurs dels segles, la portada d’aigua ha sofert canvis. Els dominics van recuperar el culte a Sant Magí al segle XIII, i van fer un convent al costat de Santuari de la Brufaganya i l’Hospital de la Font.

La Font va fer que els malalts tinguessin confiança en l’aigua miraculosa. A causa de les limitades possibilitat econòmiques de molta gent, el capellà administrador de la capella de l’ermita del Portal del Carro va encarregar a un grup de gent que anessin a cercar l’aigua amb el seus carros i cavalleries a la Brufaganya. Així, els malalts i els devots del Sant, que no podien anar-hi, calmaven la seva set.

Al segle XX, la Guerra Civil va interrompre la portada de l’aigua. L’any 1994, un grup de tarragonins va decidir recuperar la tradició de la baixada de l’aigua de Sant Magí amb carros.

Els portadors surten de Sant Magí de la Brufaganya en direcció a Tarragona i passen per les poblacions de: Santa Perpetua de Gaià, Querol, el Pont d’Armentera, Santes Creus, Aiguamúrcia, Bràfim, Sant Pere i Sant Pau, Nulles, l’Argilaga, la Secuita, els Pallaresos i Tarragona.

Fotografia: ©Portants de l'aigua de Sant Magí - Tarragona. Autor: Josep M. Rios.

Entrada a Tarragona

Com cada any, milers de tarragonins i tarragonines sortiran als carrer per rebre els portants quan arriben a la plaça de la Font. L’arquebisbe de Tarragona beneeix l’aigua i els acompanyarà fins a l’ermita de Sant Magí.

El trajecte urbà des de l’Ajuntament fins al portal del Carro transcorre des de la plaça de la Font, enfilant la part alta, cós del Bou, baixada de la Peixateria, la Nau, Major, Merceria, Patriarca, les Coques, arc de Sant Llorenç; i aquí a la cruïlla del carrer del Portal del Carro, els portants pugen les portadores que han dut tot el camí lligades als carros, fins a la capella de l’ermita de Sant Magí i lliuren l’aigua al capellà administrador, mossèn Gallart, perquè sigui repartida a tots els tarragonins i fidels del Sant.

La portada de l’aigua de Sant Magí és un fet històric molt entranyable. Els portants eren voluntaris que portaven l’aigua miraculosa als malalts pobres, una mostra solidària i altruista del tarannà tarragoní.

El portant de l’any del penó

És una manera de distingir les persones que en el decurs d’ aquests anys han fet possible la portada de l’aigua ajudant amb els carros, els cavalls o fent possible l’acampada. Fins ara portaven el penó membres de les famílies dels portants.

Fotografia: ©Portants de l'aigua de Sant Magí - Tarragona. Autor: Fer-Vi